Consuelo Llobell «era important tornar a la nostra forma de vida, de sentir»
Consuelo Llobell, Fallera Major de València del 2021/2020, és una dona coherent amb el temps que està vivint. Com a ciutadana, i també com a professional de la salut, ja que Consuelo al ser nomenada màxima representant de les festes, havia terminat els estudis per a convertir-se en metgessa. I com a tal, pese a què ha hagut d’esperar molt més de el que va desitjar per a poder gaudir de la festa, el fa amb un gran somriure i amb ganes de ser un referent de l’esperança.
- El primer que cal dir, enhorabona perquè, per fi, tant tu com Carla i les vostres respectives Corts d’Honor podreu gaudir d’uns dies que faça tant de temps que dugeu esperant.
Moltes gràcies, realment tenim moltes ganes.
- Com se sent la Fallera Major de València, tenint tant prop un moment que ha sigut tan somiat, però que, a la vegada, és tan diferent del que sempre havies imaginat?
Doncs realment em sent molt feliç i emocionada per què per fi ha arribat el moment que dugem més de dos anys esperant. Han sigut molts mesos d’incertesa i d’espera i encara que ja comptarem que anaven a ser diferents del que estem acostumats, però per a mi van a ser les millors del món.
- Que ha sigut el que més empenta ha deixat en tu de tot aquest temps, i allò que et portes del teu regnat?
El que estic segura que em porte per a sempre a més dels records i les vivències són les persones. En especial a la meua cort d’honor i a Carla, la fallera major infantil. Vam començar fa més de dos anys com 13 persones totalment desconegudes i ara puc dir que són amigues, són la meua família.
- Sempre s’ha destacat la “germanor” entre la FM, la FMI i les seues corts d’Honor, gràcies a conviure tan prop durant tot l’any faller. Com heu viscut vosaltres aquest temps? La teua cort, i la FMI han sigut la teua “rel de suport”?
Sense cap dubte si, som els suports unes d’altres. A la fi encara que tots estàvem passant la pandèmia i renunciant a moltes coses, més que nosaltres no ens entenia ningú, no hi havia precedents. Aquest temps d’incertesa només ens ha fet unir-nos encara més.
- Com vius la sensació d’incertesa que, fins als últims dies d’agost predominen cada volta que es parla de les festes?
Agost ha sigut, sense cap dubte, el més complicat de tots aquests mesos. La incertesa constant de què va a passar, de com van a ser, de com es va a portar la gent…no tenia fi.
Però mirant enrere, tota la nostra vida d’ençà que va a començar la pandèmia ha estat marcat pels canvis d’última hora i hem aprés a adaptar-nos.
- I dels actes que fins ara, es poden dur a terme, que és allò que més ganes tens, alguna cosa que t’agradaria que s’haguera fet, però que no és possible?
De l’acte que més ganes tinc, sense dubtes, és de l’ofrena. Per a mi, com a fallera, és un dels actes més importants i especials.
Tal volta el que més vaig a tirar de menys, i que més m’haguera agradat és que fora una ofrena normal, pel seu recorregut habitual, i amb públic, que acompanya tant, i ens porta a sentir la calor de l’acompanyament als fallers.
- I per últim, que esperes d’aquests dies de setembre, que creus que signifiquen per tots els estaments fallers, i que t’agradaria que arribara a tots els fallers i falleres?
Per a tot el món faller, que es puga dur a terme aquests dies, és especial. Per moltes coses, però a escala econòmica era essencial que es pogueren celebrar, ja que tots els sectors implicats han patit moltíssim des de la cancel·lació de les falles en els primers dies de març del 2020, i es va incrementar perquè no es va podré dur-les a terme un any després, en març del 2021
Però també és imprescindible poder celebrar la festa d’alguna mena, a escala emocional per als fallers de les comissions. Era important tornar a la seua forma de vida i de celebració, ja que les falles són més que una festa, són un sentiment. Aquestes falles, són sense dubte, unes dates que ens ens van a marcar a tots per a la resta de la nostra vida i mai podrem oblidar.