El Betlem del Tirisiti

El Tirisiti és un muntatge teatral amb titelles que es realitza en la ciutat d’Alcoi i fou declarat un Bé Immaterial d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. És un dels esdeveniments infantils amb més projecció a la Comunitat Valenciana i compta amb una gran influència cultural.

El  nom concret d’aquesta obra cultutal i festiva és el Betlem de Tirisiti i es representa a Alcoi cada Nadal amb un format menut. El Tirisiti mescla elements populars alcoians (com el torero Clásico) amb altres del naixement de Jesús, l’arribada dels Reis Mags o la celebració de les festes de Moros i Cristians.

Un dels factors que major interès aporten a aquest Betlem és els titelles, que són del tipus anomenat «de peu i vareta». A més el principal personatge parla amb una llengüeta metàl·lica en la boca, pel que quan apareix anomenant a Tereseta, el que se sent és Tirisiti, donant nom al personatge principal i a la representació.

L’obra comença amb la veu en off del narrador: «Des de molt antic, dins d’estes terres tan veïnes de la Mariola….» La peça s’acompanya de nadaletes populars a Alcoi més L’entrà dels Reis, música composta per a la cavalcada i alguna marxa mora: Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, on vas?; A Betlem me’n vull anar; La carabasseta i el moniatet; Jo sé una cançó i Postludi.

Història

El Betlem de Tirisiti té el seu origen a les dècades de 1870 i 1880. A la ciutat d’Alcoi coexistixen 3 betlems diferents: els del Tio Sarguero, Pepe el Cullerotero i el de Josep Esteve Carbonell. Tots ells es muntaven a mitjans de desembre a barracons de fusta i representaven el betlem entre el 23 de desembre i el 6 de gener. Tots ells tenien una ubicació particular. Davant de la confiteria El Campanar s’alçava el betlem de Josep Esteve, junt al Campanar de Santa Maria s’alçava el del Cullerotero i davant l’Església de Sant Agustí ho feia el Tio Sarguero. Al pas del temps, els tres betlems degueren d’abandonar la plaça per una ordre municipal que els obligava a representar les funcions a noves localitzacions.

Josep Esteve, per evitar la competència i potenciar la originalitat, proposà fusionar els els tres betlems existents i convertir-los en especials i patrimoni de tots. Per aquest motiu anaren introduint personatges coneguts d’Alcoi i temes d’actualitat. Tot açò estava basat en un guió que mai va arribar a escriure’s.

Al llarg dels anys la representació del Betlem de Tirisiti ha anat vivint diferents vicissituds que van provocar que no es representara en diferents èpoques fins que en 1990 és l’Ajuntament d’Alcoi qui decidix fer-se càrrec de la seua organització. El nom de Tirisiti ve del malnom que rep el personatge de l’hostaler que és qui va narrant la història que es representa.

El personatge de Tirisiti existeix des d’almenys l’any 1910, sent este un període de gran confusió pel que fa al contingut del betlem, que s’arribà a dividir en diferents representacions independents.

Décades 1940-1950
El Betlem del Tirisiti viu una de les seues millors èpoques,per la seua qualitat.

Década dels 60
El 1960 canvia d’amo, entre 1961 i 1967 en diferents anys no es representa i canvia sovint de mans en pocs anys.

Este muntatge utilitza tant el valencià com el castellà, predominant el primer. El llenguatge és popular, amb refranys i dits populars com Anar d’Herodes a Pilatos o l’amo del comú quan no hi ha ningú; si bé hi ha un joc de paraules, perquè el comú és també una altra forma de referir-se a l’excusat. En les representacions se solen anomenar temes d’actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d’actualitat.