Moros, Cristians i Contrabandistes de la Font de la Figuera

IMATGES DE CIPRIANO FORNAS

La festa de Moros, Cristians i Contrabandistes de la Font de la Figuera es celebra en honor a Santa Bárbara. Aquesta festivitat té lloc a La Font de la Figuera cada any a principis de desembre. Constitueix en un espectacle de música, llum i color que no deixa indiferents veïnes, veïns ni a visitants.

A través dels seus tres bàndols: Moro, Cristià i Contrabandista, es reviuen triomfs i derrotes, tots ells acompanyats pel peculiar fred, que convida a assaborir la gastronomia local més típica, a allotjar-se a les cases rurals i albergs que disposa la població i a escalfar-se al costat d’una bona estufa de llenya en els tradicionals ‘cuartenillos’.

Aquesta festa es celebra en honor a Santa Bárbara per tal motiu els dies grans arranquen amb una romeria a l’ermita, on es pren la imatge per a traslladar-la fins a l’Església Parroquial. Seguidament, té lloc el Pregó des del Castell, seguit pels focs artificials que simbolitzen l’escopetada oficial d’inici de les festes.

El divendres i dissabte són els dies grans de la festa i per suposat els més esperats, els quals comencen al matí per a allargar-se fins a la nit. A primera hora del matí comença l’Entrada de Moros i Cristians, acte a què seguixen a la vesprada les desfilades de les diferents comparses, de la Guerrilla i l’Ambaixada Mora.

El dissabte tornen a desfilar les comparses, esta vegada seguides per la Guerrilla i l’Ambaixada Cristiana. Quan els membres dels bans arriben als peus del Castell es recrea la batalla històrica que va enfrontar a ambdós parts.

I el diumenge és l’últim dia festiu. A les 14 hores es celebra un acte distintiu de les festes de Moros i Cristians de la Font de la Figuera. Es tracta del Contraban, en el que la comparsa del Ban Contrabandista encapçala la desfilada i ho amenitza amb el seu espectacle per al gaudi de tots els veïns i públic que s’acosta a conéixer esta tradició.

Una de les particularitats de la Festa de Moros, Cristians i Contrabandistes de la Font de la Figuera es que comencen i acaben de manera semblant. Inicien amb la romeria des de l’ermita fins a l’Església Parroquial i conclueixen amb la romeria des de l’Església Parroquial per a tornar la talla de Santa Bárbara a la seua ermita. Seguidament es proclamen els nous càrrecs per a l’any que ve.

Per a tots aquells que no heu tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta festa vos meravellareu amb els vestuaris d’època amb tot luxe de detalls, la música de les bandes sonant durant totes les desfilades i la multitud de gent que no vol perdre’s este moment que rememora any rere any la Reconquista.

Història:

La vila va ser fundada en 1312 pel senyor Gonzalo García. En 1313, la Font de la Figuera obté la Carta de Poblament de segregació i independència de la vila de Moixent. L’any 1739 a causa de la persistent sequera que s’estava patint, el poble, junt amb l’Ajuntament i el Clero, decidixen traure les imatges de Santa Bárbara i Sant Sebastià per a fer rogatives públiques per a impetrar al cel la beneficiosa pluja. Durant eixos quaranta dies que la imatge va estar exposada, va haver d’avivar la devoció per Santa Bárbara fet que va fer que sorgira la idea de festejar-la anualment en el mes de setembre, època de descansos agrícoles, sent així des del 1739 fins al 1800 que es van traslladar als dies 3,4 i 5 de desembre pel fet que el 4 de desembre és la Festivitat de Santa Bárbara. Es compte que en l’inici de les festes el mes important eren les ambaixades ja que per mitjà del dialogue es guanyaven guerres simulant a Jaume I en la conquista a la ciutat de València.

Hi ha tres versions de les ambaixades de la Font de la Figuera, dos elles anònimes i una altra tercera escrita pel senyor Godofredo Ros Biosca. L’any 1902, la Confraria de Santa Bárbara, mana copiar en un llibre les ambaixades de la Font de la Figuera, però el copista no fa seus els versos, sinó que es limita a escriure al dictat el que els ambaixadors citen. A hores d’ara, es declama una de les versions anònimes pel que continua sent transmesa tal qual es va fer en els seus orígens.

En totes les versions, el primer dia d’ambaixada la proclama l’ambaixador moro als peus del castell, la segona l’ambaixador cristià i la tercera està declamada pel moro en la conversió, amb diàlegs de  forces cristianes. A causa de l’extensió del text, en l’actualitat es declama el Despojo; els versos del qual són una adaptació dels declamats en la ciutat de Villena.

Ja en el segle XX, El senyor Mauricio Pérez escriu el Contrabando. Este consta d’un dialogue molt interessant que es desenrotlla entre un Cristià i un Contrabandista, el qual ofereix part de les seues pertinences que ha anat adquirint de no molt bones maneres, amb enganys i pilleries al llarg del camí, al cristià que custòdia el castell per a poder ostentar el poder sobre el mateix. Este acte es desenrotlla el tercer dia de festes que precisament és el dia dels Contrabandistes.
Durant tota la trajectòria de les nostres festes només s’han vist interrompudes en diverses ocasions degut a la postguerra i a altres temps de precarietat. A dies de hui es continuen celebrant amb gran devoció i il·lusió estes festes que els nostres avantpassats ens van deixar un dia en la nostra història, en les nostres memòries.