Moros i Cristians d’Onil

IMATGES CRIPIANO FORNAS

Moros i Cristians d’Onil: Del 22 d’Abril a l’1 de Maig, en Honor a La nostra Patrona la Mare de Déu de la Salut són sens dubte, les celebracions que més volen els colivencs i en la que, amb més entusiasme participa tot el poble. Tenen el seu origen allà pel 1648. En enguany, la pesta va assolar el nostre poble. Llavors, el 22 d’Abril, tres regidors cada u per separat tenen un son pel qual li’ls aconsella recórrer a la Mare de Déu, que en una ermita quasi oblidada, existia en els afores del poble. La idea és acceptada tant pel rector com pel Consell de la Ciutat, traient en pregària l’endemà 23 d’abril, a la Mare de Déu de la seua ermita i recorrent en processó tots els carrers del poble. A partir d’eixe dia ja no va haver-hi més morts per pesta a Onil. La nit del 22 d’abril, es van cremar tots els mobles i robes possiblement infectades per a evitar més contagis. A partir del 23 d’abril la pesta ja no va afectar els «colivencs» mentres que en els pobles de les proximitats, la pesta continuava activa causant estralls. És per este fet que el 22 d’Abril s’inauguren les festes amb la Nit de les Fogueres en honor a Ntra. Sra. de la Salut.

A partir de llavors, el 23 d’Abril, és el dia gran per a La nostra Patrona, tot el poble va a rebre-la al portal d’Onil, moment molt emotiu i esperat per tots els colivencs. A continuació es forma la processó que recorre tot el poble acabant en la parroquia.A partir d’este dia, se celebra la novena totes les vesprades.

Després, els dies 24 al 26 d’Abril, se celebren les danses populars i les nits de Retretes. El 27 d’Abril, la Nit de l’Olleta i finalment del 28 a l’1 de Maig les festes de Moros i Cristians.

El 28 se celebra el Dia de l’Entrada, el 29 el Primer dia de Trons, el 30 el Dia del Desfile-Segundo Dia de Trons i finalment l’1 de Maig el Dia de la Processó de Despedida de la Patrona, en la que tornem a Ntra. Sra. de la Salut, a la seua ermita.

Origen

L’origen de les festes de Moros i Cristians es remunta a l’any 1648, en aquell temps Onil tenia un poc més de 500 habitants. A la nostra població va arribar l’epidèmia de pesta que estava assolant tot el Regne de València, provinent de la capital. Compte la tradició que el 22 d’abril d’aquell any tres regidors van tindre el mateix son: van somiar que havien de demanar ajuda a la Mare de Déu, que estava en una ermita als afores del poble. L’endemà, el 23 d’abril, van traure la Mare de Déu de la seua ermita i la van portar en processó per tots els carrers de la ciutat, en pregària perquè intercedira per ells i posara fi a aquella desgràcia.

Curiositat:

Els Moros i Cristians d’Onil desfilaran per la Quinta Avinguda de Nova York. La presència en la Desfilada de la Hispanitat, que podria haver tingut lloc este mateix any, s’ajorna no obstant això al pròxim. La pressa per a organitzar este viatge de gran magnitud ha sigut el factor decisiu per a retardar la cita. Entre les principals causes es troba la impossibilitat de participació de la Banda de Música d’Onil que per a eixes dates ja havia tancat la seua assistència a un altre certamen. Des del Consistori i l’Associació de Comparses iniciaran un projecte per a trobar fonts de finançament i aconseguir la màxima participació en este important esdeveniment.