Festes d’agost de Bétera

IMATGES: CIPRIANO FORNES

Les festes d’agost de Bétera comencen al voltant del 22 d’agost, quan obreres i majorals, els protagonistas femenins i masculins de la festa, congregats en un pasacarrer, criden a la porta de les dones elegides, i, entre besos, confeti i aplaudiments del public que allí es congrega, traques, música i llàgrimes d’alegria es fan entrega de la butlleta, l’ofrenda del t´tol d’Obrera de la Mare de Déu d’agost. Aquest acte es realitza quatre vegades, i amb un ordre establert: primera i segon solteres i primera i segon casades. Aqueste quatre dones respresentaràn durant tot l’any a Bétera i serán les màximes protagonistes de la próxima festa de les Alfàbegues

Des de fa uns vint anys, els majorals de l’any següent també acudixen a estes cercaviles i a l’entrega de les butlletes, perquè els fa il·lusió conéixer les obreres que faran la festa amb ells l’any següent. Quan són triades les obreres, estos majorals les agafen del braç, continuant el camí amb música, confeti, i cada vegada més gent congregada, a fi d’observar este gran espectacle de sentiments, emocions i sorpreses. Generalment, la interessada, o la seua pròpia família, no sap que serà triada.

Quan una dona no accepta la butlleta, la festa es troba a falta d’obrera o d’obreres fins que es presenten voluntàries. Quan ja és segur que es va a fer la festa, un diumenge, les altres obreres, els majorals i la xaranga acudixen a sa casa, simulant l’acte d’entrega de la butlleta; d’esta manera, el poble queda satisfet perquè i té les quatre obreres per a la festa.

Des de fa uns anys, quan la butlleta no és acceptada, les obreres i majorals tornen a casa del rector i confeccionen una altra, per a poder donar-la en el mateix matí. Després, per a celebrar-ho, mengen tots junts i inviten els membres de l’Ajuntament.

A les huit de la vesprada se celebra la processó de despedida de la Mare de Déu i de Sant Roc. En ella, cada obrera fadrina, vestida amb el trage de valenciana i la mantellina, i les obreres casades, amb el vestit de «clavariesa» amb teula i mantellina, porten davant a l’obrera de l’any següent, a manera de presentació al poble davant de la Mare de Déu; per la seua banda, els majorals, participen en la processó abillats amb els seus vestits típics en què destaca un gran mocador brodat. A l’acabar la processó el rector anomena a les obreres del següent any. La part religiosa de la festa finalitza amb un bes a la Mare de Déu. Tant els majorals com la corporació municipal, en un ritual molt emotiu, acompanyen les obreres a les seues cases, segons l’orde establit: primera fadrina, primera casada, segona fadrina i segona casada.

La xaranga va tocant pel carrer, els majorals amb els ciris enceses i, darrere, la corporació. A l’arribar a casa de cada obrera els majorals deixen els ciris enceses en el sòl, en orde i, al so de la música, passen un a un a despedir-se de l’obrera. Els últims majorals a passar són el tresorer, el secretari i el president. Així, amb llàgrimes, cambres i aplaudiments, queda cada obrera en sa casa. Els majorals i la corporació acudixen a despedir el seu president, i els sentiments de pesar, alegria i cansament tornen a aflorar.

A les 23 hores comença un espectacle en el recinte de l’Albereda i, durant el descans, es fa la presentació, a tot el públic, de les obreres i majorals del següent any. A continuació esclata un castell de focs artificials i, a l’acabar l’espectacle, acaben les festes per a la gent del poble, excepte per a les obreres i els majorals que protagonitzaran les de l’any que ve. Estos passen l’any organitzant les pròximes festes, i decidint com i de que manera faran les millors festes perquè agraden a la gent. El fruit del seu esforç és administrar un pressupost que ix de la loteria, les targetes d’abonament als espectacles, alguna rifa, i el treball de dos mesos en el «barracó» dels majorals en l’Albereda.

Les obreres, des del dia vint-i-dos d’agost, representen a la dona de Bétera: les fadrines l’encant, la bellesa i l’esplendor de les xiques jóvens; les casades, a la dona madura, responsable, elegant i serena. Les quatre són requerides per qualsevol institució o acte del poble, perquè, amb la seua presència, representen a Bétera. El primer acte públic, institucionalitzat des de fa molts anys, és la participació de les obreres i els majorals en la cavalcada dels Reis Mags el dia cinc de gener.

El segon compromís amb el poble és el sopar de Sant Valentí. Les obreres, a les huit de la vesprada, són arreplegades pels majorals amb la xaranga i, després d’unes cercaviles, elles amb un vestit de nit llarg i els majorals amb trage jaqueta, acudixen al sopar. Esta celebració comença amb la presentació de les obreres, admirades i aplaudies pels assistents. En acabant de sopar, comença el ball que obrin les protagonistes de la festa. Després de la festa de Sant Valentí el treball comença a multiplicar-se.

Cap a finals de març o principis d’abril es planten les alfàbegues, i les obreres, amb els seus familiars i amics, són les encarregades de cuidar-les. Des de fa uns vint-i-cinc anys, la part més treballosa va a càrrec de l’Ajuntament, que dedica una persona per a criar-les. Tant les obreres fadrines com les casades comencen a tractar amb el modista o modista per a preparar els vestits que lluiran en les festes, perquè seran les nostres reines i, com a tals, han d’anar adornades. A l’arribar els mesos de juny o juliol, els familiars i amics de les obreres fadrines acudixen totes les nits a passar una estona d’amistat i «germanor», i per a treballar, confeccionant els papers de seda per a, després, vestir les canyes que decoraran les alfàbegues el dia de l’ofrena.

Quan comença el mes d’agost comencen a fer-se realitat tots els sons, tant per a les obreres com per als majorals. El primer dissabte d’este mes, des de l’any 1970, se celebra un sopar de gala, i els majorals s’encarreguen dels preparatius; últimament es fa en la piscina del poliesportiu, però abans s’organitzava en algun xalet del poble o en el Club de Golf. En este sopar, on poden assistir set-centes o huit-centes persones, hi ha música, flors, llum, alegria i, sobretot, l’esplendor i l’elegància de les obreres, que són el punt de mira dels assistents. El ritual d’este sopar és semblant al del dia de Sant Valentí.

Día 12 de Agosto, La Presentación.

L’acte comença quan les obreres i els majorals, elegantment vestits, van en cercavila, acompanyats per la banda de música, fins a arribar a l’Ajuntament, on són rebuts per les autoritats provincials i municipals. Després de les pertinents salutacions, els invitats de les obreres i majorals, de nou amb la banda de música, acudixen a la recepció que dóna l’Ajuntament amb motiu de la presentació o inauguració de les festes majors de cada any. Al finalitzar el vi d’honor, fent una cercavila, es dirigixen tots a l’Albereda, on es realitzen tots els actes de les festes. Amb tota solemnitat, i seguint el ritual, el presentador anomena a la primera «obrera» fadrina que, acompanyada de l’autoritat provincial i al so del pasdoble «València» interpretat per la banda de música, puja a l’escenari. De la mateixa manera ho fa la segona «obrera» fadrina, que sol anar acompanyada pel Senyor Alcalde; a continuació, ho fa la primera obrera casada, acompanyada pel Regidor de Festes i, finalment, la segona obrera casada, acompanyada pel President dels «Mayorales». Amb paraules d’alabança i homenatge a la dona de Bétera, a la qual representen, se’ls fa entrega d’un pergamí i d’un ram de flors.

Tot seguit, el presentador anomena a cada un dels majorals, i al pujar a l’escenari, de forma individual, reben, de la mà d’una obrera, el pergamí amb el títol de majoral; el presentador diu una frase graciosa per a cada u. L’últim a pujar és el president, que sempre té unes paraules d’agraïment al poble per la seua col·laboració, alhora que ens desitja unes bones festes. Les quatre obreres romans, junt amb els seus acompanyants, en un majestuós escenari, per a poder ser admirades per tots. El mantenidor, amb el seu pregó de festa, homenatja les obreres, als majorals i a les alfàbegues. D’esta manera acaba l’acte de la presentació. Després d’un xicotet descans s’oferix un espectacle, patrocinat per l’Ajuntament, per a tot el poble.