Sara Larrazábal visiblement emocionada el primer dia d’Ofrena a València

IMATGES: CIPRIANO FORNES

Els fallers completaren la primera jornada de l’Ofrena amb les temperatures més altes des de 1940.
El tapís floral de la Mare de Déu, dominava el color blanc i evoca el que va lluir en la Coronació de 1923

La Fallera Major de València, Sara Larrazábal entrava a la plaça de la Verge visiblement emocionada el primer dia de l’Ofrena de les Falles de València. Un acte multitudinari que congregava a més 50.000 persones desfilant als peus de la Verge. Gràcies a aquesta visita multitudinària, el mantell de la Mare de Déu s’omplia de clavells però fins la jornada del segon dia no es descobriria tota la decoració floral.

Sols era necessari fer una volta per la contornada de la Basílica i la catedral per a comprovar la devoció dels valencians i els fallers per la seua patrona. Les llàgrimes en els rostres de falleres (i fallers) , les cares emocionades o els besos llançats a l’aire són una constant en totes les comissions. Igual que el ritual d’entregar les flors (60.000 rams durant els dos dies) , senyar-se al passar davant de la Mare de Déu, intentar fer-se una foto de record o guardar-se un clavell. Inclús el pasdoble Valencia; continua sent un clàssic en l’entrada de les comissions a la plaça de la Mare de Déu

Història
L’Ofrena de flors a la Mare de Deu dels Desamparats té els seus inicis en 1941 quan unes Clavariesas depositen en la Basílica, rams de flors a la Mare de Déu, a qui s’afigen unes xiques vestides de llauradores i cobertes amb mantellines.

Anys més tart, algunes comissions falleres es van incorporar a l’Ofrena donant així una major importància a aquest esdeveniment religiós.

A partir de 1949 l’ofrena amb major envergadura obliga als organitzadors a realitzar-la en l’exterior de la Basílica, en la fatxada del temple, on es construïxen uns bastidors amb llistons de fusta paradepositar els rams de flors. A la desfilada de l’ofrena, es van incorporant moltes més comissions falleres i ja es pensa a reduir-ho, a causa de les llargues cues que es produïxen per a entregar els rams de flors i inclús s’estudia avançar-la al migdia per a evitar que es prolongue fins a la nit.

Amb el transcurs dels anys, cada vegada més persones volen participar en l’Ofrena de flors a la Mare de Déu.
Concretament, en 1970 s’incorporen personatges famosos, públics, autoritats, arribant a desfilar en l’Ofrena infantil més de vint-i-cinc mil xiquets i en les comissions majors més de trenta mil adults.
Per la magnitud de les desfilades a l’Ofrena, la Junta decidix dos itineraris diferents en què unisc partirà des de la Glorieta, i l’altre des de l’Avinguda de l’Oest unint-se els dos en la Plaça Saragossa junt amb la Catedral. Al següent any la desfilada va tornar a arribar fins a la Plaça de la Mare de Déu com sempre.

Arribà un dels moments més importants de l’Ofrena, en 1987, José Azpeitia, per encàrrec de la Junta Central Fallera, confecciona un bust de la Mare de Déu i el Xiquet Jesús sobre un bastidor de 15 metres d’alt sobre el qual es van depositant els rams de flors i formant-se amb elles un bell i colorit tapís. Aquesta fòrmula és la que actualment es coneix com Ofrena de flors.

La resta de les flors es continuen situant com tots els anys, en els bastidors que hi ha situats en la paret de la Basílica. Pedro Llorca Lardies queda designat per a dissenyar sobre el bastidor, un dibuix original i diferent cada any. El dibuix ho realitza en corda de pita que permetent anar incorporant els rams de flors seguint el traçat del dibuix.